L’era post-blogs als mitjans de comunicació online

A finals dels anys 90 els blogs es converteixen, mica en mica, en una eina essencial per als espais digitals dels mitjans de comunicació, però el canvi en la conducta dels lectors i l’avanç de les tecnologies mòbils sembla que està tancant aquesta etapa.

El primer blog, és a dir, la primera pàgina web on es publicaven continguts regularment en ordre cronològic, es considera que va aparèixer el 1994, encara que no va ser fins al 1999 quan es va començar a utilitzar el terme “blog” per referir-se a aquest tipus de pàgines. Des d’aleshores, la influència i importància d’aquestes pàgines ha estat cada vegada més gran, i a finals dels anys 90 i principis dels 2000, s’integren en els propis mitjans de comunicació.

En general, es tracta de pàgines que inclouen informació especialitzada sobre un tema concret, o que giren al voltant de la pròpia figura del periodista, que és expert en alguna qüestió i on l’important és poder-hi llegir la seva opinió, com s’apuntava a l’estudi de 2008 Los blogs de autor en los ciberdiarios de referencia españoles.

L’aparició d’aquests espais, supeditats a un mitjà tradicional, a més de suposar en molts casos els inicis dels propis mitjans en la publicació de continguts online, es converteix en una manera d’interaccionar amb l’audiència. José Manuel Noguera Vivo, analitzava el 2008 aquesta relació d’interès mutu: la dels blogs dels mitjans. Si bé en un primer moment hi havia reticència per instal·lar aquests continguts en els mitjans, després es va demostrar que eren una eina molt útil perquè permeten “ampliar l’agenda informativa del mitjà i enfortir la relació amb l’audiència, ja que aquesta pot participar i es genera un sentiment de comunitat”.

En aquell moment, el disseny acostuma a ser discret, i són espais totalment integrats en la imatge digital del propi mitjà, però mica en mica els seus autors tenen més llibertat, sense perdre l’estil del diari.

L’era post-blogs

The Wall Street Journal, un mitjà que en la seva pàgina web havia apostat clarament pels blogs, anunciava a principis de juliol que 8 de les seves bitàcores es tanquen (de temàtica legislativa, cultural i d’informació internacional), entre les que destaquen espais tan reputats com Law Blog, China Real Time o Speakeasy. El diari ha començat una nova estratègia comunicativa, en què s’aposta pel contingut online i, molt especialment, per la flexibilitat en la lectura d’aquests continguts a través de mòbil.

De fet, Josh Chin, l’autor de Real Time China, expressava que “les eines per explicar les històries han canviat”, i l’editor de la versió mòbil de WSJ, Phil Izzo, explicava a Nieman Lab que el que volen és mantenir un control sobre “el seu producte”.

Abans, fins i tot, el 2015, The New York Times ja va tancar el seu blog City Room, i Wendell Jamieson parlava justament d’aquesta era post-blog. En un moment com aquest, doncs, cal preguntar-se què suposa aquest canvi i si afectarà els mitjans espanyols i catalans.

Actualment, dos dels diaris que més clarament aposten pels blogs a Espanya són La Vanguardia i El País, que agrupen entre tots dos, més de 80 blogs personals o de diversos autors, periodistes i experts que col·laboren en el mitjà. Això, en un entorn en què, segons l’estudi de l’IAB, un 33% dels espanyols consulta fòrums i blogs diàriament i un 65% consulta mitjans de comunicació online, dels quals, un 68% consulten diaris digitals a diari.

Ara bé, aquestes dades no amaguen que Internet, considerat com a “mitjà”, l’utilitzen cada dia el 98% dels espanyols, i ja són més del 86% els que utilitzen les xarxes socials: principalment Facebook, Whatsapp, YouTube i Twitter. Pot ser, doncs, que les xarxes socials siguin el nou paradigma d’aquesta era post-blog? Si tenim en compte que Twitter es considera una xarxa social que beu directament del blog, considerada com un espai de microblogging, és aquí on acabaran aquests blogs?

Tant The Wall Street Journal com The New York Times afirmaven que els continguts que es publicaven en aquests blogs se seguiran publicant al diari, però integrats dins de les altres informacions i espais del web i, a més a més, es mantenen els perfils en xarxes socials d’aquests blogs, on es continuaran publicant els continguts propis de la temàtica que tractava el blog. Si bé per alguns això pot no ser suficient, sembla que és una pista de cap a on s’està dirigint l’activitat de blogging que havien absorbit els mitjans de comunicació.

Les xarxes socials semblen ara el camí a seguir per mantenir la participació amb les audiències que proporcionaven els blogs als propis mitjans, però ara lluitant per aconseguir que els usuaris d’aquestes xarxes arribin a la pàgina web del mitjà.